Per què li diuen autovia quan volen dir autopista?

Llegeixo a la premsa que la nova autovia Maçanet –
Palafrugell serà atorgada per concessió a una empresa privada i que
aquesta cobrarà un peatge al govern segons el nombre de vehicles que hi
circulin, a canvi de construir-la i mantenir-la. Això, pel que jo sé,
llavors, deixa de ser una autovia per a ser una autopista en tota
regla, amb el que s’amaga, sota un tel de gratuïtat molt popular, un
peatge molt més perniciós que l’habitual de les guixetes i allarga el
problema real del Principat, un finançament lesiu pels interessos dels
ciutadans, que paguen per duplicat serveis que haurien de ser gratuïts.

Si algú m’ha llegit des del principi, sabrà que no sóc partidari
d’eliminar els peatges a les autopistes, ja que ajuden a la mobilitat
quan existeixin alternatives sòlides a utilitzar en cas de
necessitar-ho, que no és el cas. En aquest cas, les autopistes de
peatge ‘ofereixen’ vies més ràpides que les carreteres o autovies,
acompanyades de serveis afegits al viatge (com àrees de servei, de
descans, informació en carretera, etc.).

Llavors, per què l’anomenem autovia quan el que volem dir és autopista?
Doncs només se m’acut un motiu: populisme ‘gens barat’, que fa que tota
la ciutadania pagui uns rèdits a una empresa privada, utilitzi o no els
seus serveis. I aquí és on el meu esperit d’empresa i procliu al
liberalisme econòmic diu que això ja n’hi ha prou: ja que quan he
d’escollir entre una autopista de pagament i una carretera estreta i
congestionada, com a mínim, puc ‘escollir’ pagar-li a l’empresa
concessionària el peatge i no obligo al meu veí a pagar-me el viatge si
ell no el vol fer. Però fer pagar a tothom, de manera encoberta, a una
empresa privada la concessió d’una carretera que només utilitzem uns
quants, i que consti que sóc dels usuaris potencials dela via en
qüestió.

Ara bé, des de la meva humil posició, totes aquestes cabrioles sembla
que són utilitzades per l’eterna por a exigir el que és just pel nostre
país: un finançament que acabi amb l’espoli que patim. Simplement, que
puguem finançar-nos 50 autovies realment gratuïtes a l’any amb els
impostos que ja actualment paguem, sense necessitat de pagar-ne més o
deixar de finançar d’altres despeses. Siguin valents i reclamin a
Espanya el que ens pertoca: els diners que ja paguem i que s’utilitzen
per finançar autovies (aquestes sí) gratuïtes al país veí.

Si no reclamen el que és nostre seguirem pagant per duplicat els
serveis que haurien de ser gratuïts i a on l’empresa privada pogués
oferir unes alternatives de pagament que, els ciutadans escolliríem o
no en funció de les nostres necessitats i capacitats.