Un diari econòmic en català, per quan?

Els diaris econòmics estan de baixada mundialment per això és notícia quan algú treu un nou producte, com és el cas del diari econòmic gratuït CityAM, que, des del mes de setembre, es distribueix al districte financer de Londres (la City) i que tracta ja no tant d’informar sobre les notícies, com d’analitzar-les diàriament, entenent que la informació els lectors la treuen d’internet, mòbils, televisió, etc.

Un concepte similar, el vol llençar el mercat el Grup 20 Minutos a Catalunya i Espanya, amb un diari gratuït anomenat 20 Negocios, que ja fa mesos que es planeja, però que no acaba de sortir. A més, entenent que hi ha un buit la mercat, un grup d’ex-periodistes del diari espanyol Expansión treuran al carrer properament una altra capçalera anomenada El Economista.

I al nostre país?

Aquí existeixen setmanaris o mensuals com Dossier Econòmic o Món Empresarial, que ofereixen bons productes dirigits a públics diferents però que, de moment, no volen llençar al mercat diari. Per què?

Bé, tot i que el director del grup Dossier comentava en una entrevista a Comunicació21 la viabilitat d’un projecte d’aquest tipus, la veritat és que veient els exemples d’altres parts del món, veiem que cap diari de pagament s’aguanta actualment només amb informació econòmica i tots ells incorporen la informació general, en menor o major mesura, com el Financial Times o el Wall Street Journal. A més, la premsa econòmica en català pateix d’un mal pitjor: l’estigma de l’idioma i el seu suposat localisme, que provoquen que el seu públic objectiu sigui molt més reduït del que ens imaginem, ja que un lector d’Expansión, Cinco Días o Financial Times. I això és un problema de mentalitat social i de costums, però aquests problemes requereixen temps i el temps són diners en els negocis.

A part, les institucions públiques són les que menys confiança donen a aquests productes que, en contra del que passa a Espanya, per exemple, s’avergonyeixen, no ja de donar subvencions, com de subscriure-s’hi o inserir publicitat. I si no, que li preguntin a capçaleres econòmiques importants del país veí que amb menys exemplars venuts que el Dossier Econòmic tenen molta publicitat institucional que els permet sufragar el cost de l’edició pràcticament.

I tot això fa que els amants del món econòmic i comunicatiu ens plantegem la viabilitat d’un producte com aquest: sota el meu punt de vista, un diari gratuït sobre economia, encartat a diversos diaris locals i distribuït a llocs concrets com la Borsa de Barcelona, empreses anunciants, associacions empresarials, etc… podria tenir un lloc per créixer. No parlem ja d’un producte a la xarxa, molt més barat en estructura i que ajudaria a les empreses a tenir un punt de trobada informativa i de recursos.

Què cal doncs?