I per què no?

El govern balear ha portat al Consell Consultiu el decret que estableix a les Illes un sistema educatiu basat en tres llengües vehiculars en igualtat de condicions (anglès, català i espanyol). El Consell Consultiu haurà de decidir si s’adiu a la legalitat vigent que imposa un 50% d’ensenyament mínim en català i un 20% d’hores d’anglès.

Lluny de maximalismes i de queixes automàtiques, em pregunto si no seria bo iniciar un debat seriós i reposat sobre els avantatges i desavantatges de l’establiment del trilingüisme a les Illes, al Principat de Catalunya o al País Valencià, donat el pobre nivell d’anglès de la nostra societat en general i la necessitat d’aquest al món actual i futur.

Per la meva banda, no tinc tan clar que la reducció d’hores lectives en català i l’augment d’hores en anglès vagi en contra de la llengua pròpia, ja que no veig que entrin en competència en gaires àmbits, a l’igual que l’anglès no fa perillar el finès a Finlàndia. A més, crec que és important posar-se a treballar en la capacitació lingüística de la nostra societat, amb aquesta o d’altres mesures que s’han d’abordar amb urgència, sense que puguin esperar a aconseguir un estat propi si no volem perdre el tren.

Potser per culpa del baix nivell d’anglès, les empreses catalanes s’ateveixen més a expandir-se per Espanya que per la resta del món, però d’això ja n’hem parlat altres vegades.