La pressió anticiutadana

La pressió fiscal ha pujat a un 36,52% l’any 2006, el que vol dir que que els ingressos tributaris (Impostos i cotitzacions a la Seguretat Social) representen un 36,52% del PIB. La pressió fiscal és una mesura que és més precisa si es medeix com a percentatge de la despesa pública respecte el PIB, ja que aquesta despesa pública és el veritable impost que paguem els contribuents, més que no pas els impostos i cotitzacions directes. Enguany, per exemple, com hi ha superàvit, la despesa està per sota dels ingressos i el resultat de la pressió fiscal és menys cridaner, però no per això menys preocupant pel ciutadà.

I tot això de què serveix? Bé, que s’apugi la pressió fiscal té diverses causes, entre les quals:
- Creixement de l’economia i l’ocupació, que fan que cada cop es recaptin més impostos.
- Increment d’impostos i/o cotitzacions: tot i que nominalment no s’han apujat en molts anys, el fet de no actualitzar taules d’IRPF amb la inflació anual, o bé els increments dels coeficients multiplicadors per calcular alguns impostos autonòmics, són apujades d’impostos encobertes.
En ambdós casos, quan hi ha superàvit o quan es vol reduïr el pes del sector públic a l’economia, la situació permet rebaixes d’impostos ja que a l’estat no se li paga per tenir beneficis, sinó per donar serveis. Si sobren diners, aquests han de retornar al ciutadà de dues maneres: abaixant impostos o donant més serveis.