L’absurd d’allò general
Avui he comprat l’Avui, després de dies de no fer-ho, ja que he estat llegint elEconomista, i he pensat que el futur en paper potser és pels diaris especialitzats, que ofereixen quelcom més que un simple recull de notícies que ja tens per d’altres mitjans. De fet, pensava, m’he acostumat tant a llegir el diari per internet que m’ha semblat absurd pagar un euro per quelcom que ja tinc gratuïtament a internet. En canvi, quan compres un diari com El Punt o un com elEconomista, estàs cercant una especialitat concreta: allò comarcal i allò econòmic. Allò que no trobes a un diari generalista, ni a la televisió, ni a la ràdio, ni a les converses de cafè. Fins i tot els caps de setmana, amb un bon setmanari o una bona edició de diumenge, trobes allò important de lo general.
No sé… Això unit a la notícia que el Washington Times ha deixat d’editar-se en paper a la seva edició de cap de setmana, m’ha fet reflexionar sobre el futur de la premsa i, cercant entre els blogs que segueixo n’he trobat dos apunts que en parlen: un a Innovations in Newspapers i l’altre al Patio de atrás.
No sé… Això unit a la notícia que el Washington Times ha deixat d’editar-se en paper a la seva edició de cap de setmana, m’ha fet reflexionar sobre el futur de la premsa i, cercant entre els blogs que segueixo n’he trobat dos apunts que en parlen: un a Innovations in Newspapers i l’altre al Patio de atrás.
2 comments so far
Deixa una resposta
Pel que jo sé de tendències de mercat de premsa, la direcció ñes la total segmentització. De fet ja tenim diaris esportius, econòmics, etc, que són l0′avantsala del que vindrà.
No obstant, crec que el futur passa per fer-se un diari a la seva mida: per exemple, compres La Vanguardia, però només les seccions d’internacional, economia i el vivir. Un diari fet a mida.
Interessant, un diari fet a mida. Però potser per a això ja tenim internet, no creus? No m’imagino al quiosquer del meu barri navegant entre tanta paperassa si ja li costa saber el preu d’El Punt (’porque sólo lo compras tú’ diu). Però ja és això de l’especialització que comentava.