El NO del final d’un cicle
Fa temps que passa quelcom a la Unió Europea i, sota el meu humil punt de vista, és que ha perdut el sentit de ser. En un món globalitzat, els grans estats o entitats supraestatals massa intervencionistes, no tenen futur. En canvi, les unions monetàries, la lliure circulació entre països o el mercat únic són fòrmules que semblen pensades específicament per un món globalitzat i per això han funcionat. Calen noves idees en aquest sentit i no a l’antic somni d’un mega-estat. De fet, jo mateix fa uns anys somniava uns Estats Units d’Europa però ara, veient-ho en perspectiva, considero que la Unió Europea ha de seguir fòrmules menys estatals i més col·laboracionistes… Menys directives i més projectes comuns que uneixin els ciutadans i no pas els estats. Molta gent ho ha dit, des de l’economista Kenichi Ohmae fins a Richard Dawson en el seu calendari d’extinció de diversos aspectes de la vida actual com els estats nació. El futur és a les petites regions obertes al món i no pas a grans entitats que pretenen esdevenir estats algun dia, ja que aquests són lents de reflexos, heteogenis a les seves necessitats i intervencionistes en excés.
2 comments so far
Deixa una resposta
certament, el futur passa per les regions que tirin endavant projectes que repercuteixin en el bé dels ciutadans. L’UE crec que és un èxit a nivell econòmic i, en bastants aspectes, també social. Però a nivell nacional(ista), de sentiment de penrtanyença, no avança, pq les persones se senten de casa seva i no entenen que des de Brussel·les se les pugui guiar. Fixa’t quel sovint, són només els polítics els més europeístes convençuts.
Per als polítics és una forma de vida, ja que amplia les seves possibilitats d’obtenir poder, é sper això que tiraran endavant la constitució, el tractat o el que sigui, sense fer cas a francesos, holandesos o irlandesos. De fet, igual com van fer amb Niça o amb Maastricht, contra irlandesos i danesos, respectivament.