El mal de la premsa pública
Stephen Glover a l’Independent i Roy Greenslade al Guardian ens ilustren sobre quelcom que al nostre páis és habitual: els ajuntaments, diputacions i governs que actuen com a diaris. Publiquen el seu butlletí, en forma de diari en molts casos, i es mengen el mercat d’aquelles petites empreses que s’hi dediquen amb llibertat. Llegeixis el cas dels periòdics d’alguns barris de Barcelona i la seva competència pública amb el Barcelona Informació (entre d’altres publicacions gratuïtes), el Diari de Barcelona o la revista InfoCatalunya, o les ràdios municipals i comarcals, o les tres ràdios públiques en català que conviuen, … Tots aquests mitjans fan la competència als extints Zona Nord, o als encara vius Línia Barcelona o Més Ciutat.
5 comments so far
Deixa una resposta
És ben cert. Ara, estem pensant fer un projecte informatiu per Terrassa -la quarta ciutat de Catalunya!- i l’Ajuntament ho controla tot. És complicat. A veure què ens va sortint.
Salut!
Marc
Ajuntaments=diners. Una revista privada és cara pel que han de buscar finançament… a costa de perdre llibertat informativa.
Tenint en compte que l’Avui ha iniciat un producte a Terrassa en català i que, en castellà ja teniu el Diari de Terrassa, em sembla una aberració que es gastin diners públics en fer la ocmpetència a les emprese sprivades i tot, amb el raonament de mostrar obra de govern… vamos: publicitat institucional en forma d’informació.
Les administracions local han de donar suport únicament a nous projectes pensats en termes de proximitat, però amb gestió privada. I de fet és força més barat demanar que el diari tingui un espai per informació institucional, que no publicitat.
El tema és si hi ha espai per mostrar tota la pluralitat d’idees que seria òptim. Les iniciatives empresarials ho fan? Si reben el suport uns, per què no uns altres? Complicat tema.
Totalment d’acord Andrés. Així i tot, no es pot posar un estament públic a valorar l’objectivitat d’una mitjà, ja que per això ja està el públic.