Subscripcions flexibles

Quan mires les webs de La Vanguardia, El País, El Mundo, The Guardian, Wall Street Journal o New York Times i ho compares amb l’Avui o El Punt se’t cauen els collons a terra, parlant clar. Tots aquests diaris ofereixen diferents tipus de compres i subscripcions que permeten fer un producte a la teva mida: continguts per internet, PDFs diaris o anuals, dies laborables, caps de setmana, edicions digitals, …

En quant a El Punt o a l’Avui: pura i simple subscripció anual en paper que inlcou, o no, una versió en PDF del diari en el cas d’El Punt. En el cas de l’Avui, a més, no pots subscriure’t còmodament des de casa per internet, lo que ho fa més absurd encara si volen captar jovent.

Però de debò no hi ha lloc per a subscriptors de cap de setmana a l’Avui? O de la versió en PDF d’El Punt? I un Reader com el del NYTimes? I Zinio com el Marca? I la compra d’un exemplar en PDF per SMS? Ens fa por el mercat i el públic? O simplement vivim bé amb les subscripcions públiques i les subvencions? Com a mínim posa diàriament a l’edició en paper un anunci per a subscriure’s, amb el preu a pagar i amb la possibilitat d’una subscripció semestral però… res més?