I fins aquí… el blog
Han estat molts anys, amb alguna aturada temporal i algun canvi de plataforma però, finalment abandono de manera indefinida el blog. No sé si en tornaré a tenir algun de blog, i ni tan sols sé si aguantaré més d’un mes sense escriure-hi, però trobo que hi ha gent molt preparada per escriure i que jo ja no tinc res més a dir.
Els mitjans de comunciació tenen vies molt vàlides d’expressió tant pròpies (fòrums al diari Avui, El Punt Glocal i la nova web d’El Punt) com a través de blogs molt interessants (Comunicació21, Marcús, Lolacomomola, Periodismo Económico, o tots el del Guardian…) que dediquen temps i coneixements a un món que a molts ens apassiona i que a d’altres ens fa patir.
L’economia la tracto, tot i que sense una periodicitat fixa, al Jornal.cat i a la meva feina diària com a assessor fiscal i auditor de comptes, pel que ja no n’escrivia.
I la cultura, per la meva part, la intento gaudir amb la companyia de la meva dona i el meu fill de 15 mesos, que no em deixen (i no els deixo que em deixin) temps per a explicar-la.
Resultat? Actualització minsa d’un blog que ha anat morint amb els anys i que, després d’una revifada comunicativa a l’any 2008, finalment mor.
Una abraçada a tots els que m’heu seguit alguna vegada i, en especial, als amics de l’Ateneuesfera (gent que s’hi dedica amb més passió que jo a això dels blogs). Ens continuarem llegint als fòrums, als comentaris dels vostres blogs o, de tant en tant, al Jornal.
5 comments so far
Deixa una resposta
Sort! I, fins la pròxima en el format que sigui. Ha estat i és un plaer.
Salut!
Marc
He sigut un lector regular del teu blog i lamento que tanquis la barraca. Si la tornes a obrir en tindràs uns quants que et tornarem a llegir. Vull dir que ja tindràs una clientela feta, no hauràs de començar de zero.
Molta sort!
Moltes gràcies a tots dos. La veritat és que, després de 6 anys de blog estic una mica cansat i em ve de gust fer de consumidor més que no pas de productor.
El seu tractament internacional de l’últim mes (ha millorat i força) i l’increment de preu de portada m’han convençut.
Potser d’aqui a un temps ho recupero, però volia que quedés constància que el blog no estava abandonat per desídia, sinó per decisió pròpia.
Per cert, Miquel, tot i les tècniques de màrketing agressiu de les subscripcions de l’Avui… he caigut!
Ha estat un plaer enreonar amb tu. Que gaudeixis de les persones que estimes i a reveure.
Moltes gràcies Guillem. Podem continuar enraonant als fòrums de l’Avui o als del Racó Català (sóc en zep).