L’avantatge competitiu i jo

Segons la teoria econòmica, l’avantatge competitiu és aquell que es manifesta quan un país té unes millors condicions per a fer un tipus de producte o servei. Per exemple, si tenim un país ple de petroli tindrem un avantatge competitiu sobre la resta per a tenir empreses extractores, refineries i comercialitzadores. Fins i tot, tindríem avantatge en la fabricació de plàstics. Un país, en canvi, que disposi de gas es dedicarà al gas i no perdrà el temps fent la competència en el camp petrolier perquè no hi té avantatge. Bé, aquesta és una definició molt simple, però és perfectament aplicable a empreses o a particulars per a valorar i estudiar l’eficàcia d’un tipus de producte o servei ofert.

Buf… Jo amb una Wii

Els que em coneixen saben que jo seria la última persona en el món en tenir una videoconsola. No és per esnobisme ni per anar de culte, però mai m’han agradat els jocs de videoconsola i recordo que mentre mon germà s’hi passava hores jo en tenia prou amb mitja horeta jugant al Tetris o al Super Mario Kart. Ara, finalment, he caigut i m’he comprat una Wii, la única consola que pot realment fer-me’n un aficionat. Jocs senzills (ve amb 5 d’esports), adictius, connexió a internet per llegir les meves subscripcions al Google Reader fàcilment i veure videos de YouTube, previsió del Temps (la meva dona n’és adicte) i notícies de l’agència Associated Press, amb plànol del món rotllo Google Earth amb punts de notícia.

Adicció a la innovació

La innovació és quelcom del que a tots ens agrada parlar però que poca gent sap ben bé què és i com es fa. Innovador si neix o s’aprèn? La innovació porta realment rendiment econòmic? La veritat és que jo no ho sé però després de rebre la revista If de la comunitat virtual d’Infonomia he començat a veure que té quelcom d’adicció, barrejat amb una petita dosi de risc. Com a mitjà oficial de la innovació mundial trobem la revista FastCompany, on escriuen els gurús d’aquest món.

La societat civil i l’economia

Amb la discussió política constantment atacant el nostre cervell, a vegades oblidem i/o desconeixem l’existència d’una societat civil que parla d’economia, lluny de plantejaments polítics i amb una transversalitat envejada. I que consti que no parlo ni de les Cambres de Comerç, ni de les patronals, ni tan sols dels cercles de tot tipus, que si quelcom fan és política, ja que economia ben poc.

Ens renovem per dins… i per fora

Com podeu observar, el disseny d’entorns ha canviat i ha passat a ser més nítid i més minimalista. Això és degut a diverses causes, algunes de les quals no us puc explicar encara, i d’altres més de caràcter tècnic i de continguts. Entorns tornarà a ser, a partir d’ara, un blog personal que tractarà temes econòmics com sempre, però també d’altres temàtiques quan em vingui de gust, com la comunicació o la cultura, les meves altres grans passions.

I la resta? Bé, el fòrum es mantindrà de moment amb nosaltres però formarà part d’un nou projecte que ben aviat coneixereu i que de ben segur us agradarà als que ens heu seguit fins ara.

Bé, benvinguts al nou entorns i a gaudir-ne.