Neta però incívica

Circulant amb la bicicleta pel carril-bici de la Meridiana em trobo amb aquesta bonica estampa d’un cotxe de l’ajuntament complint rigorosament amb les seves pròpies normes:

BCN neta però incívica

El NO del final d’un cicle

Fa temps que passa quelcom a la Unió Europea i, sota el meu humil punt de vista, és que ha perdut el sentit de ser. En un món globalitzat, els grans estats o entitats supraestatals massa intervencionistes, no tenen futur. En canvi, les unions monetàries, la lliure circulació entre països o el mercat únic són fòrmules que semblen pensades específicament per un món globalitzat i per això han funcionat. Calen noves idees en aquest sentit i no a l’antic somni d’un mega-estat. De fet, jo mateix fa uns anys somniava uns Estats Units d’Europa però ara, veient-ho en perspectiva, considero que la Unió Europea ha de seguir fòrmules menys estatals i més col·laboracionistes… Menys directives i més projectes comuns que uneixin els ciutadans i no pas els estats. Molta gent ho ha dit, des de l’economista Kenichi Ohmae fins a Richard Dawson en el seu calendari d’extinció de diversos aspectes de la vida actual com els estats nació. El futur és a les petites regions obertes al món i no pas a grans entitats que pretenen esdevenir estats algun dia, ja que aquests són lents de reflexos, heteogenis a les seves necessitats i intervencionistes en excés.

Dir NO quan toca

Quina enveja observar el per què els irlandesos han dit no al Tractat de Lisboa de la UE. La raó principal, segons els analistes, és que no l’entenen. Aquí, en canvi, vàrem votar sí perquè els nostres governants ens deien que era bo. I això és bo per la UE? Doncs en un principi no, ja que queda aturat el que quedava de la non-nata constitució europea; però a la llarga pot servir perquè els governants europeus comencin a plantejar-se que cal fer lleis útils i entenedores, i no nyaps infumables per a quater euro-buròcrates. Per cert, un nyap infumable com el nostre estatut.

El meu diari ideal

El meu diari ideal m’explica allò proper en el dia a dia. M’informa del meu barri, la meva comarca, el meu país, per a que pugui saber si hi ha vaga d’autobusos, han tancat un carrer o han inaugurat una exposició a prop.
El meu diari ideal s’obre els caps de setmana al món i m’ofereix una visió àmplia del meu país i, sobretot, del món on vivim.
El meu diari ideal dóna importància a l’economia, posant èmfasi a l’emprenedor i al reportatge d’utilitat domèstica. Deixa la notícia immediata per a la web.
El meu diari ideal té una versió digital amb molta informació actualitzada al minut i participació directa de l’usuari. Em dóna allò que el diari en paper no m’ofereix al dia a dia (internacional de dilluns a divendres; i comarcal els caps de setmana).
El meu diari ideal no té per què ser extens, però si molt intens.
El meu diari ideal té clar el país on viu i m’explica allò que em pugui interessar tant nacional com internacional.
El meu diari ideal no és l’Avui, tot i que s’hi assembla.
El meu diari ideal no és El Punt, tot i que hi té coses.
El meu diari ideal no és Vilaweb, tot i que em fa somniar.
El meu diari ideal, de fet, no existeix i suposo que és normal, perquè és el meu i no el de tots.

Impulsa’t!

Segons diu l’Enciclopèdia Catalana, Impuls és la “força que fa avançar, desenvolupar-se una activitat, una institució, etc.” Jo, a més, hi afegiria la vida com a element aglutinador de tot plegat. Fa poc he estat pare i per a mi ha estat més un impuls que un mal de cap. Mantenia un blog que vaig tancar pensant que no tindria temps per a tot, però un fill et carrega les piles i t’impulsa a iniciar noves etapes, com a la d’un blog nou, amb un nom nou i una plataforma nova. La temàtica? Què us sembla l’economia i la comunicació, amb petites dosis personals?