I fins aquí… el blog

Han estat molts anys, amb alguna aturada temporal i algun canvi de plataforma però, finalment abandono de manera indefinida el blog. No sé si en tornaré a tenir algun de blog, i ni tan sols sé si aguantaré més d’un mes sense escriure-hi, però trobo que hi ha gent molt preparada per escriure i que jo ja no tinc res més a dir.

Els mitjans de comunciació tenen vies molt vàlides d’expressió tant pròpies (fòrums al diari Avui, El Punt Glocal i la nova web d’El Punt) com a través de blogs molt interessants (Comunicació21, Marcús, Lolacomomola, Periodismo Económico, o tots el del Guardian…) que dediquen temps i coneixements a un món que a molts ens apassiona i que a d’altres ens fa patir.

L’economia la tracto, tot i que sense una periodicitat fixa, al Jornal.cat i a la meva feina diària com a assessor fiscal i auditor de comptes, pel que ja no n’escrivia.

I la cultura, per la meva part, la intento gaudir amb la companyia de la meva dona i el meu fill de 15 mesos, que no em deixen (i no els deixo que em deixin) temps per a explicar-la.

Resultat? Actualització minsa d’un blog que ha anat morint amb els anys i que, després d’una revifada comunicativa a l’any 2008, finalment mor.

Una abraçada a tots els que m’heu seguit alguna vegada i, en especial, als amics de l’Ateneuesfera (gent que s’hi dedica amb més passió que jo a això dels blogs). Ens continuarem llegint als fòrums, als comentaris dels vostres blogs o, de tant en tant, al Jornal.

La portada de l’Avui

Ahir quelcom que m’ha agradat i avui un detall que em desagrada: els titulars grans i les portades gràfiques. Potser vaig en contra del futur però m’agraden les portades amb contingut a on pots llegir entradetes a part de titulars i lletres grosses. De fet, el disseny que l’Avui va estrenar al setembre de 2005 ja incorporava un tipus de portada que m’agradava: una fotografia gran amb un titular mitjà i una entrada sobre el mateix, i una columna lateral amb tres o quatre titulars. Ara, en canvi, posen titulars enormes que només busquen l’impacte, a l’estil dels diaris sensacionalistes.

Dubto que l’Avui vengui més o menys per posar titulars grans i gràfics senzills, però espero que sigui una moda passatgera i tornin a fer und iari seriós, portada inclosa.

Gran guia de persones

He acabat ràpidament el llibre ‘De Gonçal a Gopal’, escrit pel periodista esportiu Gonçal Pérez i que tracta sobre el seu viatge d’un any per l’Àsia i Oceania, amb motxilla i xancletes. La veritat és que, més que una guia, hi trobareu les vivències d’un occidental amb ganes de veure gent (més que món) pels llocs més recondits del planeta.

Un New York Times en català

No el demano en paper, però, no esteu farts de veure aparèixer noves capçaleres digitals en català i totes elles omplint el mateix segment de mercat: la informació i opinió política nacional des de diferents òptiques partidistes? Racó Català , e-notícies , Nació Digital , El Singular Digital , El Debat i/o Tribuna Catalana són esquemes semblants en quant a contingut que van a competir per un públic altament convençut que només cerca brega i informació nacional.

Pagar el beure en català

El que diré potser sonarà estrany en algú que vol la independència del seu país sense matisos, però ens hauríem d’acostumar a deixar de comparar-nos amb els espanyols, els francesos o els anglesos, pel que fa a la llengua i començar a mentalitzar-nos que tenir el dret a viure en català ens costarà diners.