Neix Jornal.cat

Si reviseu els primers posts d’aquest blog, comprovareu que va néixer com a entorns.info, per passar a ser posteriorment entorns.cat i, finalment impulsa’t. El per què d’aquest últim canvi no ha estat mai explicat per no avançar esdeveniments del que anàvem preparant de feia temps iq ue ha acabat desembocant al primer diari econòmic en català, Jornal.cat.

En aquest diari hi publicaré periòdicament articles sobre economia a on intentaré recuperar l’esperit d’entorns (economia per a ciutadans i pimes), deixant Impulsa’t com a blog personal. 

I ara, publicitat, animeu-vos a visitar Jornal.cat i el meu blog.

Seguim optimitzant

Com dèiem ahir, m’he decidit a optimitzar la meva llista de recursos i avui, com pretenia, he començat de zero: no he comprat diari, no he escoltat la ràdio, no he llegit cap blog ni he consultat cap notícia enlloc, per veure les necessitats que tinc reals d’informació. Per altra banda, per a veure més gràficament l’espai que la informació ocupa a la meva vida, m’he donat d’alta a Netvibes que classifica les subscripcions en format de requadre i no de llista com el Google Reader o el Bloglines.

Optimitzant lectures

De vegades, un se sent astorat per la quantitat d’informació que és capaç de generar internet i, de fet, això és un dels problemes a resoldre per part dels usuaris: l’aprendre a navegar òptimament per no acabar naufragant. En economia hi ha dos conceptes bàsics: eficàcia i eficiència.

L’eficàcia podríem definir-lo com la correcta elecció de inputs (o productes), mentre que l’eficiència és la correcta utilització d’aquests inputs. I en el món de la informació, això pot aplicar-se? Jo crec que sí. Un exemple pràctic i senzill: Quantes vegades us heu trobat llegint la mateixa notícia tres vegades per allò de consultar diverses fonts? És eficaç escollir tres mitjans enlloc d’un? I en segon lloc, és eficient? Us aporta un valor afegit tan elevat com per perdre el triple de temps que mirant-ho en una única font, tenint en compte que probablement hauran trobat la informació a la mateixa agència?

Aquest és el criteri que estic intentant aplicar en la meva elecció de fonts de lectura habituals a internet i fora (diaris, blogs, informes, llibres, …). Vull acabar creant una llista eficaç i eficient que em serveixi per a millorar el meu coneixement sense perdre un temps exagerat. De moment, he esborrat totes les fonts que tenia al Google Reader i la llista de llibres a comprar; i a partir d’avui us aniré informant dels meus inputs per arribar a l’equilibri òptim.

Aventures i desventures d’un economista amb linux

Finalment, i després de pensar-m’ho molt i de convèncer la dona, he instal·lat Ubuntu al portàtil venent-li les mil meravelles de senzillesa, velocitat i seguretat per a la gestió de la seva botiga on-line de cosmètics (Nadiua per a més informació). L’experiència d’instal·lació ha estat gratificant:

• 30 minuts d’instal·lació inicial +15 minuts d’actualització del sistema, i llestos, tot instal·lat

• Provo l’iPod amb el programa Amarock i… perfecte, em sincronitza i puc gestionar les meves subscripcions a podcasts sense problemes. Bé, un pèl més complicat ja que no té Botiga com l’iTunes.

• Instal·lo algunes eines de Google que em calien a través d’un gestor d’aplicacions que m’ha deixat bocabadat.
• Porto tots els documents d’ofimàtica de l’empresa i personals al sistema de fitxers. S’obren i imprimeixen, cap problema.
• I aprofito per buscar alguna aplicació de facturació però… tot i trobar-les (FactuLinex i FacturaLux), no m’acaben de funcionar. de fet, Factulinex ni tan sols la puc instal·lar, i mira que he seguit les instruccions de l’Alejandro Valero) però no aconsegueixo veure ni tan sols el codiciat menú de Debian. En el cas del facturaLux el problema és del mateix programa que no em permet crear la base de dades i no sé per què.

Així i tot, l’empresa té el que tenia, factures amb OpenOffice (Calc i Base), però em feia il·lusió mostrar-li aquesta nit una millora important amb el que teníem. Continuaré cercant i us n’informaré.

Temps per impulsar-me

No tenir temps d’escriure en aquest bloc a l’última setmana m’ha provocat una munió de preguntes sobre per què el temps és tan relatiu i la seva manca tan subjectiva. De fet, tal i com diu l’Ángel María, és una qüestió de prioritats i suposo que jo aquesta setmana n’he tingut d’altres per sobre del bloc.