Han estat molts anys, amb alguna aturada temporal i algun canvi de plataforma però, finalment abandono de manera indefinida el blog. No sé si en tornaré a tenir algun de blog, i ni tan sols sé si aguantaré més d’un mes sense escriure-hi, però trobo que hi ha gent molt preparada per escriure i que jo ja no tinc res més a dir.

Els mitjans de comunciació tenen vies molt vàlides d’expressió tant pròpies (fòrums al diari Avui, El Punt Glocal i la nova web d’El Punt) com a través de blogs molt interessants (Comunicació21, Marcús, Lolacomomola, Periodismo Económico, o tots el del Guardian…) que dediquen temps i coneixements a un món que a molts ens apassiona i que a d’altres ens fa patir.

L’economia la tracto, tot i que sense una periodicitat fixa, al Jornal.cat i a la meva feina diària com a assessor fiscal i auditor de comptes, pel que ja no n’escrivia.

I la cultura, per la meva part, la intento gaudir amb la companyia de la meva dona i el meu fill de 15 mesos, que no em deixen (i no els deixo que em deixin) temps per a explicar-la.

Resultat? Actualització minsa d’un blog que ha anat morint amb els anys i que, després d’una revifada comunicativa a l’any 2008, finalment mor.

Una abraçada a tots els que m’heu seguit alguna vegada i, en especial, als amics de l’Ateneuesfera (gent que s’hi dedica amb més passió que jo a això dels blogs). Ens continuarem llegint als fòrums, als comentaris dels vostres blogs o, de tant en tant, al Jornal.

M’agrada:

• Que gairebé la meitat de la secció Món estigui dedicada a entrevistes, anàlisi i reportatge.
• Que separi l’opinió del personal del diari i bústia (Opinió) de la d’opinadors externs (Diàleg).
• Que hagi apostat per l’anàlisi amb el suplement A+A+, encara que em quedi curt.
• Que publiqui Obituaris.
• Que aposti per la Cultura.
• Que tingui a en Sostres.
• Que comenci a apsotar per la informació local (Barcelona, Sant Cugat, Sabadell i Terrassa, per ara).
• Que no publiqui anuncis de prostitució.
• Que el preu per a subscriptors sigui competitiu (350 euros).
• Que tingui una edició digital competitiva.

No m’agrada:

• Que només hi hagi una pàgina de bústia de lectors
• Que Món estigui per darrera de Política.
• Que la portada siguin titulars enormes i fotografia: hi falten entradetes.
• Que les notícies espanyoles surtin a la secció de Política.
• Que no inclogui el BCN ÍndexCat com a índex borsari de referència al nostre país, al nivell de l’IBEX, el CAC, el DAX o el FTSE.
• Que no tingui un bon suplement econòmic.
• Que els divendres i dissabtes el diari estigui tan buit de contingut a Món
• Que no tingui subscripcions de cap de setmana o laborables.
• Que no hi hagi una versió completa en PDF per a subscriptors, així com de la resta de suplements, tant locals com nacionals, i en temps real i no diferit a setmana vista.

Quan mires les webs de La Vanguardia, El País, El Mundo, The Guardian, Wall Street Journal o New York Times i ho compares amb l’Avui o El Punt se’t cauen els collons a terra, parlant clar. Tots aquests diaris ofereixen diferents tipus de compres i subscripcions que permeten fer un producte a la teva mida: continguts per internet, PDFs diaris o anuals, dies laborables, caps de setmana, edicions digitals, …

En quant a El Punt o a l’Avui: pura i simple subscripció anual en paper que inlcou, o no, una versió en PDF del diari en el cas d’El Punt. En el cas de l’Avui, a més, no pots subscriure’t còmodament des de casa per internet, lo que ho fa més absurd encara si volen captar jovent.

Però de debò no hi ha lloc per a subscriptors de cap de setmana a l’Avui? O de la versió en PDF d’El Punt? I un Reader com el del NYTimes? I Zinio com el Marca? I la compra d’un exemplar en PDF per SMS? Ens fa por el mercat i el públic? O simplement vivim bé amb les subscripcions públiques i les subvencions? Com a mínim posa diàriament a l’edició en paper un anunci per a subscriure’s, amb el preu a pagar i amb la possibilitat d’una subscripció semestral però… res més?

Finalment, crec que el Catalonia Today ha trobat una fòrmula adequada per a resultar plenament rendible, a part de la seva gens menyspreable xifra de 4000 subscriptors (que ja voldrien moltes revistes en català). Els canvis són els següents:

• Periodicitat mensual, enlloc de setmanal: una necessitat, tenint en compte a rendibilitat del projecte que, oferint un producte setmanal, probablement no s’aguantava.
• Format revista a color: un gran encert. Entra pels ulls com abans no ho feia.
• Contingut: un mix entre l’opinió del Catalonia Today d’abans, l’actualitat d’El Punt i l’anàlisi del Presència. Una meravella.
• Preu: ara val 3 euros per una revista de 64 pàgines a color, mentre abans eren 2 euros setmanals per un diari curt.

Conclusió: un gran encert que li permetrà conservar els lectors actuals i sumar-ne de nous, com un servidor.

Ahir quelcom que m’ha agradat i avui un detall que em desagrada: els titulars grans i les portades gràfiques. Potser vaig en contra del futur però m’agraden les portades amb contingut a on pots llegir entradetes a part de titulars i lletres grosses. De fet, el disseny que l’Avui va estrenar al setembre de 2005 ja incorporava un tipus de portada que m’agradava: una fotografia gran amb un titular mitjà i una entrada sobre el mateix, i una columna lateral amb tres o quatre titulars. Ara, en canvi, posen titulars enormes que només busquen l’impacte, a l’estil dels diaris sensacionalistes.

Dubto que l’Avui vengui més o menys per posar titulars grans i gràfics senzills, però espero que sigui una moda passatgera i tornin a fer und iari seriós, portada inclosa.

Igual que critico sovint el diari Avui, quan fan coses positives toca dir-ho i felicitar-los.

Des de fa ja uns dies, l’Avui incorpora una novetat que m’encanta: Obituaris de personatges morts ja sigui el mateix dia, setmana o històrics. L’Obituari és una petita biografia de la persona preparada normalment abans de que sigui morta i publicada el mateix dia en molts casos. La secció d’Obituari del The Economist era l’única secció a la que no fallava mai un servidor i, lluny de l’esperit morbós que molts puguin pensar, l’obituari és un article merament informatiu del personatge i la seva vida i no pas de la seva mort, el que ho fa interessant històricament i útil si algun dia vols llegir més sobre el personatge o la seva història. Els personatges no tenen perquè ser admirats i hi pots trobar des de mafiosos a esportistes, passant per polítics i artistes de tota mena. Aquesta és la gràcia.
L’altre punt positiu de la secció és que tracta personatges de tot el món i això el fa comparable als grans mitjans d’arreu del món: com el mateix The Economist, el New York Times o el Wall Street Journal.

Ho hem fet, ens hi hem subscrit atrets per una informació diferent i actualitzada, a un preu competitiu. Em sap greu pels meus dos diaris (l’Avui i El Punt) però em plantejaré fins i tot si els segueixo comprant els caps de setmana. Em fa mandra llegir-los, per la politiqueria permanent de l’Avui i per la manca d’ambició d’El Punt.

La veritat és que no sé si m’agradarà però, després de reduïr la despesa d’un diari cada dia, pagar 40 euros per una subscripció anual no em sembla molt arriscat, tampoc.

Però el New York Times és de Nova York? Mireu, sempre he criticat els auto-anomenats ‘ciutadans del món’ i per això he triat el New York Times per sobre de la seva versió global (International Herald Tribune) ja que, si els llegeixes tots dos, te n’adones de la gran identitat que reflecteix el primer (encara que no sigui la meva) i de la manca de personalitat del segon. Però això seria un altre tema.

Home, costa posar-se un dissabte al matí a llegir un diari digital, però en quant trobi la postura al sofà potser li treuré més rendiment. Hi ha gent que segueix insistint-me en llegir-lo per internet o a subscriure’m als RSS, però els hi he de dir que no puc passar pàgines amb els cursors i els RSS s’actualitzen permanentment i no distingeixes entre reportatges i notícies. M’agrada més l’edició en paper, la veritat i per això m’ha agradat el Times Reader.

En contra, no sé per què (temps, cansament o format) però no llegeixo més que els titulars en la majoria de vegades i només aprofundeixo en un 5% del diari; però si agafo el diari en paper, m’acabava passant el mateix… Bé, potser arribava al 10%. Així i tot, un 5% del NYT supera àmpliament un 10% de l’Avui, amb tots els respectes.

Per cert, vaig comprar l’Avui i El Punt diumenge, i em vaig avorrir sobiranament, a més de constatar que cada cop són més prims i buits. De debò no prendran decisions agosarades abans de morir lentament? De debò no hi ha espai per a un New York Times, un The Guardian o un Wall Street Journal en català?

L’Avui d’avui (valgui la redundància) ens ofereix la possibilitat d’enviar una butlleta per donar la nostra opinió sobre el diari. En primer lloc, i després de tantes crítiques que he formulat contra la nsotra premsa, m’agradaria dir que és una gran notícia que ens atrevim a preguntar al lector. En segon lloc, el qüestionari m’ha agradat perquè pretén enfocar el lector cap a les propostes i no cap a les crítiques. En tercer lloc, crec que, ja que demanes l’opinió, accepta-la també via correu electrònic i no només en paper, ja que rebràs moltes menys idees de les que podries arribar a rebre. De vegades, sembla que ens faci por l’opinió del client i això és un símptoma de desconfiança cap al propi producte. I, per últim, esperem que a més de preguntar s’escolti, perquè crec que els lectors de diaris podrien donar pistes als editors sobre com hauria de ser el diari del futur.

Jo, per la meva part, he respost això:

• Quina secció t’agrada més? Diàleg, Cultura i en Sostres (sí, en Sostres, què passa)
• Quina secció t’agrada menys? Món i Economia per la seva poca profunditat; i Política per la quantitat de notícies foranes.
• Què creus que es pot millorar? Canviar l’ordre de les seccions (posant primer Món) i esdevenir el millor diari digital amb només una edició en paper pels diumenges.
• Què creus que hi falta? Profunditat i extensió a Món i Economia; i una secció de Ciència i Tecnologia.
• Què creus que hi sobra? Notícies espanyoles coma pròpies i les edicions en paper de dilluns a dissabtes.

Bé, pel poc espai que m’han deixat (i que entenc) crec que he desglossat el que aquí he plantejat més d’un cop, oi?

Ja m’hi estic acostumant i, per primera vegada, la meva dona ha accedit a provar-ho amb un bon resultat final: el NYT és un molt bon diari i inclou seccions per a tots els gustos (des de la informació local fins a seccions de moda, passant per les tradicionals). A més, ens hem començat a plantejar el subscriure’ns a través d’aquesta plataforma per només 40$ l’any que, en front als 350€ de l’Avui o els 445€ d’El Punt, superen amb escreix les expectatives d’estalvi i resultat. Quan aprendran l’Avui i El Punt a oferir productes d’aquest tipus?