Per què no vaig al Camp Nou?

Donat que es comencen a fer elucubracions del per què el soci no va al Camp Nou a veure els partits del Barça, vull alegar el següent per a que ningú parli en nom meu:

1. Els partits són molt tard i, quan tens nanos, no pots portar-los a dormir a les 24:30 hores només perquè al senyor Contracte Televisiu no li surt a compte retransmetre els partits a les 18 hores, degut a la raó número tres.

2. L’aparcament és impossible i el transport públic inviable pels que tenim nens que no poden aguantar una hora de peu i apretats entre adults als que els arribena les cames. Ofec i/o claustrofòbia segurs. A més, si em permeteu la superficialitat, la comoditat del cotxe (pel qual pago permís de CIRCUL·LACIÓ) permet també escoltar el post-partit, cosa que al metro no pots fer-ho.

3. I el més important, els partits contra l’Almeria o el Racing de Santander no criden l’atenció com per a fer els dos sacrificis anteriors, per això aquesta temporada només vaig a partits importants.

Apa, ja ho he dit.

Lliga europea

No he parlat mai d’esports en aquestbloc però avui faré una excepció per fer-vos partíceps d’una decisió meditada profundament. Sóc aficionat al futbol des de petit, soci del Barça des que tinc ús de raó i abonat al Camp Nou per la mateixa època, pel que vaig a l’estadi amb mon pare i mon germà de tota la vida. Per a nosaltres era una tradició, un moment de soledat de tots tres per a parlar de les nostres coses i per a fer allò que se’n diria relació pare-fill. De fa un temps, però, mon germà és a Vic i jo tinc al Martí, lo que m’ha comportat una baixada en l’assistència al camp important. A més, quan hi vaig és per veure un Barça-Racing de Santander a on uns volen jugar a futbol i els altres no, i el preocupant és que això ja s’ha convertit en un habitual quan juguem (i el Madrid també) contra equips petits. Per contra, a Europa tot canvia, la gran majoria d’equips volen guanyar els partits i la lliga de campions té una aura especial que provoca nerviosisme abans i després del partit, i que és sinó el futbol: aquell pessigolleig previ, aquell gaudi irracional de veure uns jugadors vestits de colors seguint una pilota i fent fruir l’afició amb tocs i passades. És per això que el meu propòsit per aquesta temporada és anar al futbol amb mon pare i mon germà, però anar només als partits europeus: sónentre setmana i gaudeixes… Què més vols! I la lliga espanyola? Doncs la catalana fa 70 anys també va desaparèixer en benefici de l’espectacle, oi?