Qui és la Cambra?

Ja vaig parlar fa temps de l’impost revolucionari que cobra la Cambra de Comerç als empresaris d’aquest país i els zero serveis que els dóna a canvi però avui, veient que el senyor Miquel Valls, el nostre president (votat com tothom bé sap en unes eleccions democràtiques, anunciades a tots els diaris i comunciades fefaentment als empresaris que paguem la seva taxa), ha acceptat la xifra màgica del senyor Zapatero per al finançament català, els famosos 1794 milions d’euros, equivalents a la meitat del que demanava la cambra fa uns mesos (3500 milions) i lluny de les necessitats reals del nostre país (15000 milions equivalents a l’espoli fiscal que patim), em pregunto per a que ens serveix una institució com aquesta i la gent que la governa a canvi d’unes generoses dietes de representació. Qui coi ens representa i per a què? A qui fa servei la Cambra? Per què els presidents d’aquesta mena d’institucions són sempre tan grans, porten tant de temps als mitjans i es repeteixen als consells d’administració de les grans empreses espanyoles amb seu a Catalunya? Qui són Nin, Fainé, Valls, i d’altres per a dir què vol l’empresariat real al qual castiguen impunement no representant-lo i no barallant-se quan cal amb el pdoer de Madrid. Aquesta gent només són capaços de piular en contra del nostre govern i quan intenta avançar nacionalment, la resta del temps, es dedica a l’antic art de la genuflexió i la mamada més acurada al cap espanyol.

He decidit deixar de pagar l’impost revolucionari de la Cambra i recomano a tothom que faci el mateix i ara, que em vinguin a buscar si volen i parlarem… Ara, hauran de venir via Barajas (perquè no tindrem gestió de l’aeroport), per la N-340 fent caravana o en un tren d’alta velocitat que ells coneixen com a AVE (Alta Velocidad Española) i que només serveix per anar a la ‘capital’.

I ja de pas pregunto: per a quan una associació empresarial que no es vengui a cap partit?

Aventures i desventures d’un economista amb linux

Finalment, i després de pensar-m’ho molt i de convèncer la dona, he instal·lat Ubuntu al portàtil venent-li les mil meravelles de senzillesa, velocitat i seguretat per a la gestió de la seva botiga on-line de cosmètics (Nadiua per a més informació). L’experiència d’instal·lació ha estat gratificant:

• 30 minuts d’instal·lació inicial +15 minuts d’actualització del sistema, i llestos, tot instal·lat

• Provo l’iPod amb el programa Amarock i… perfecte, em sincronitza i puc gestionar les meves subscripcions a podcasts sense problemes. Bé, un pèl més complicat ja que no té Botiga com l’iTunes.

• Instal·lo algunes eines de Google que em calien a través d’un gestor d’aplicacions que m’ha deixat bocabadat.
• Porto tots els documents d’ofimàtica de l’empresa i personals al sistema de fitxers. S’obren i imprimeixen, cap problema.
• I aprofito per buscar alguna aplicació de facturació però… tot i trobar-les (FactuLinex i FacturaLux), no m’acaben de funcionar. de fet, Factulinex ni tan sols la puc instal·lar, i mira que he seguit les instruccions de l’Alejandro Valero) però no aconsegueixo veure ni tan sols el codiciat menú de Debian. En el cas del facturaLux el problema és del mateix programa que no em permet crear la base de dades i no sé per què.

Així i tot, l’empresa té el que tenia, factures amb OpenOffice (Calc i Base), però em feia il·lusió mostrar-li aquesta nit una millora important amb el que teníem. Continuaré cercant i us n’informaré.

Empresa és diferent a SL

Sempre he considerat que un negoci s’ha de començar amb poques despeses i fer-lo créixer sense presses però amb ambició. Això, que sembla obvi, no ho és tant quan cada cop que una persona entra al meu despatx per a comentar-me que vol muntar una empresa, utilitzi la paraula SL (Societat Limitada) per referir-s’hi i que, habitualment, tingui la idea de la societat des que va decidir emprendre però, és la millor forma d’iniciar un negoci?
Una SL és una societat que, com el seu propi nom indica, és de Responsabilitat Limitada (que no inexistent). Es caracteritza perquè té personalitat jurídica pròpia i perquè el capital inicial ha de ser superior a 3005,06 euros. Però també té unes obligacions que deriven de la seva pesonalitat i la seva repsonsabilitat limitada: la transparència (portar una comptabilitat segons el Codi de Comerç i presentar Comptes Anuals) i la obligació tàcita de tenir algú donat d’alta a la Seguretat Social i amb un sou legal. Aquest algú pot ser el propi administrador però, en tot cas, estarem posant una despesa a l’empresa que, encara que no es pagui, rebaixa el Patrimoni Net de la matexa i les possibilitats d’obtenir recursos financers.
Jo només recomanaria constituir una SL en tres casos:

1. Quan fiscalment surti a compte: els beneficis paguen un 25% d’impost sobre societats, enfront del tram màxim de l’IRPF, que és d’un 43%.

2. Quan l’empresa efectui operacions que comportin un risc inherent per la seva liquiditat i solvència. Activitats com compra-venda de maquinària industrial, operacions amb l’estranger, treballar amb pocs clients i molt grans, entre d’altres.

3. Quan publicitàriament ens interessi, perquè els nostres clients no comprin a autònoms o similars.

De fet, tant de bo tothom muntés societats, ja que requeririen més tràmits, més asssessorament i, per tant, més ingressos pels assessors, però hem de ser responsables i aconsellar allò que considerem òptim pel client i no només aparent per a ell o beneficiós per a nosaltres.
Per últim, als propers apunts comentaré les alternatives societàries o no que existeixen a una SL.

Què entenc per puntcom?

Quan sorgeix la paraula puntcom allà cap a finals dels anys 90, tothom té en ment una empresa nascuda a internet i que es guanya la vida (o se la pretén guanyar) només en aquest mitjà. És a patir de la proliferació de altres formes d’empresa a internet quan comencen a aparèixer els dubtes sobre el que és o el que no és una puntcom actualment. Serem sincers: sóc economista i, per tant, d’internet en tinc ben poca idea, però així i tot, m’agradaria recuperar la vella acepció de la paraula puntcom i centrar-me, si més no, a les catalanes. Existeixen puntcom catalanes? Podem considerar Vilaweb una? I Llibres.cat? I Productesdelaterra.cat?

Bé, si ens basem en la definició inicial descartaríem a Llibres.cat, ja que pertany al Grup Enciclopèdia Catalana i no és només a internet. I Vilaweb? Bé, l’especificitat dels mitjans de comunciació em fa apartar Vilaweb d’aquesta definició ja que perceben subvencions i publicitat institucional, i això una empresa normal no ho té mai. Potser per la part dels classificats de Nosaltres.cat i dels serveis de MésVilaweb, podríem catalogar-la com a puntcom. Per tant, dels tres exemples, només ens quedaria com a netament puntcom la de ProductesdelaTerra.cat, una botiga a internet que triomfa amb un producte propi i diferenciat, i que ha exportat a través del ‘franquícies’ a mitjans com Vilaweb o el Racó Català. A més, cerca el benefici i dóna feina, pel que entra perfectament a la definició d’empresa, i ho fa només a través d’inernet, el que la converteix en una puntcom catalana.

Les últimes setmanes m’he centrat en el panorama comunicatiu (concretament a El Punt i a l’Avui) però també parlaré de projectes com ProductesdelaTerra.cat, que funcionen a internet i que ho fan en català. Vull parlar de les autèntiques puntcom catalanes, sense que se m’ofengui ningú.

IIVEE. Un lobby intel·ligent

Gairebé totes les exportacions i importacions de les Illes Balears són amb altres territoris de l’Euram; un 44% de les exportacions i un 55% de les importacions valencianes són amb altres àrees de l’Euram; i sobre el 39% de les exportacions i del 40% de les importacions del Principat són amb altres territoris de l’Euram (no tenim dades de la Franja i la Catalunya Nord). Per tant, si els nostres lligams econòmics són tan forts com els culturals, com és que ningú pensa en cohesionar-nos econòmicament i a incentivar a les nostres empreses a internacionalitzar-se de debò? Ningú?

L’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa (IIVEE) és una iniciativa d’aquelles que et fan pensar: com no se’ns havia acudit mai abans. Aquest projecte va néixer l’any 2002 de la mà de l’empresari i promotor cultural Eliseu Climent com una eina en mans d’empresaris d’arreu per a la promoció i cohesió econòmica de l’Euram (Illes Balears, Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i País Valencià).

Però, no existien les Cambres de Comerç? I les patronals? I els cercles diversos? Doncs sí però, pensem-ho fredament: algun d’aquests organismes actua realment per quelcom més que per als polítics? Em direu, es tracta de lobbies i jo us respondré: amb quins resultats? Hem resolt el dèficit fiscal amb Espanya? Tenim tren de mercaderies cap al nord? Tenim tren d’alta velocitat que ens uneixi? Algú ens representa a Europa? Algú ens aporta dades pròpies i referenciades amb el món? Algú organitza jornades d’internacionalització veritablement tècniques i sense polítics en període de ze… dic electoral?

Una bona idea és el que representa l’IIVEE i per això me’n vaig fer soci quan va néixer, amb molts dubtes, sincerament, sobre el que faria. Uns anys més tard, la inversió anual val la pena i gaudeixo d’ un informe mensual cojuntural i estadístic sobre l’economia de l’EURAM referenciada amb el món, trobades, llibres i cursos d’especialització amb la Universitat de València. No ho trobeu una bona idea?