Petroli transparent

Quan veig l’enèssima vaga de transportistes, pescadors, pagesos i d’altres sectors relacionats directament amb el petroli (la resta també ho estem de relacionats, però indirectament), m’agafen tots els mals. Siguem clars en els plantejaments i comencem a treballar-hi:

• Som en un canvi de model profund i l’alça del petroli n’és un símptoma més
• El petroli és car, ho continuarà sent i no té per què ser dolent que ho sigui
• Els governs no hi poden fer res
• Un petroli car beneficia les energies alternatives i l’eficiència energètica
• Hem de començar a oblidar el cotxe si tenim una alternativa de transport col·lectiu , bicicleta o caminar
• El transport de mercaderies ha de primar el ferrocarril i els seus treballadors han d’adaptar-se a aquesta nova realitat
• El dret de vaga no ha de passar mai per sobre del dret a la mobilitat i al proveïment de béns i serveis bàsics (alimentació, sanitat, educació, …)

De vegades, els governs haurien de parlar clar als seus ciutadans, tot i que això no donaria vots i sí molts disgustos. Però és clar, és més fàcil culpar els Estats Units, els empresaris-especuladors (sempre junt) i els neo-liberals.

Gas Natural, Endesa i Abertis

Mirin, al començar a escriure un article informatiu del que ha passat aquestes últimes 24 hores en el referent a l’OPA de Gas Natural sobre Endesa, me n’he adonat que l’emrpesa catalana ha equivocat el tret, i que l’espanyola juga al propi camp. Des del principi ja es veia clar que Espanya no ha estat mai, ni sembla que ho hagi de ser en el futur immediat, un mercat obert, liberalitzat ni estable. Ara, d’aquí a clamar al cel perquè uns senyors d’una empresa que serà absorbida han cercat millors solucions (econòmicament parlant) que les que proposa una empresa amb seu social al Principat de Catalunya, hi ha un bon tros.