I si fos veritat?

Una de les millors coses de la nova secció de blogs de l’Avui és el descobriment d’alguns bloggers brillants. És el cas de la Mamen Domingo i l’Ernest Ferré que, en un article impressionant desglossen el cost que podrien tenir uns suposats pisos d’habitatge protegit si les administracions públiques vulguessin. El problema, com sempre, és que no hi ha més sord que qui no vol sentir i que construir car és un dels esports nacionals, per què serà? No conec els detalls ni si els números podrien ser reals, però estic segur que aproximats sí que ho serien, el problema és a l’administració pública: li és més fàcil regalar 200 euros per la cara que facilitar l’accés a l’habitatge sense possibilitat d’especulació. No sé, fins i tot diria que al ciutadà comença a agradar-li que el comprin. De vegades no sé què és més trist si veure polítics comprant el vot o saber que molts ciutadans el venen.

Teoria Econòmica bàsica

El govern espanyol, de la mà de la seva precandidata per Barcelona, ens anuncia que es donaran nous ajuts al lloguer de l’habitatge: 210 euros mensuals directes durant quatre anys i deduccions com les de compra a la renda. Com tothom bé sap, aquesta mesura ha estat presa per afavorir l’accés a l’habitatge i convertir-lo en un dret i no en un problema, com ho és ara degut als elevats preus dels habitatges. Però, solucionarà això quelcom? Pot ser contraproduent?

Habitatge i impostos

Tot i que sembla que es desinfla suaument, aquest ha estat un altre estiu de discussions entre amics sobre la bombolla immobiliària, les constructores, l’especulació, els salaris o les expropiacions. Com sempre, el gran absent dels nostres arguments ha seguit sent qui recapta impostos, per a què i com els utilitza. Per què, a on van els impsotos que graven l’habitatge per part de les tres adminsitracions? Què se n’ha fet de l’IBI (local), l’ITP i l’IP (nacional) i l’IVA (estatal)?

Que venen els expropiadors

Ja hi som, finalment el Govern va en camí de limitar la propietat privada al nostre país mitjançant la Llei del Dret a l’habitatge, mitjançant un precepte tan curiós com el de l’expropiació durant sis anys dels pisos que romanguin buits més de dos anys. I ara tots els progres amb espardenya sortiran a atacar els especuladors que gosen confiar en el totxo enlloc de en la Seguretat Social com a cobertura. Però analitzem les conseqüències de quelcom tan greu.

Especulació pública?

Llegeixo a l’Actual que l’Ajuntament de Barcelona ha decidit comprar locals a zones encara no revaloritzades de Ciutat Vella, per a llogar-les a potencials empresaris per a muntar botigues i d’altres establiments. Això ho ha decidit arran de veure que la nova immigració està obrint negocis a tot arreu i que això està permetent la renovació del districte.