No hi ha res com el temps

Pelar una patata, lligar-se les sabates, aparcar un cotxe, fer callar un nadó, … tot fet per estalviar el nostre temps a Waitless.org

Què entenc per puntcom?

Quan sorgeix la paraula puntcom allà cap a finals dels anys 90, tothom té en ment una empresa nascuda a internet i que es guanya la vida (o se la pretén guanyar) només en aquest mitjà. És a patir de la proliferació de altres formes d’empresa a internet quan comencen a aparèixer els dubtes sobre el que és o el que no és una puntcom actualment. Serem sincers: sóc economista i, per tant, d’internet en tinc ben poca idea, però així i tot, m’agradaria recuperar la vella acepció de la paraula puntcom i centrar-me, si més no, a les catalanes. Existeixen puntcom catalanes? Podem considerar Vilaweb una? I Llibres.cat? I Productesdelaterra.cat?

Bé, si ens basem en la definició inicial descartaríem a Llibres.cat, ja que pertany al Grup Enciclopèdia Catalana i no és només a internet. I Vilaweb? Bé, l’especificitat dels mitjans de comunciació em fa apartar Vilaweb d’aquesta definició ja que perceben subvencions i publicitat institucional, i això una empresa normal no ho té mai. Potser per la part dels classificats de Nosaltres.cat i dels serveis de MésVilaweb, podríem catalogar-la com a puntcom. Per tant, dels tres exemples, només ens quedaria com a netament puntcom la de ProductesdelaTerra.cat, una botiga a internet que triomfa amb un producte propi i diferenciat, i que ha exportat a través del ‘franquícies’ a mitjans com Vilaweb o el Racó Català. A més, cerca el benefici i dóna feina, pel que entra perfectament a la definició d’empresa, i ho fa només a través d’inernet, el que la converteix en una puntcom catalana.

Les últimes setmanes m’he centrat en el panorama comunicatiu (concretament a El Punt i a l’Avui) però també parlaré de projectes com ProductesdelaTerra.cat, que funcionen a internet i que ho fan en català. Vull parlar de les autèntiques puntcom catalanes, sense que se m’ofengui ningú.

IIVEE. Un lobby intel·ligent

Gairebé totes les exportacions i importacions de les Illes Balears són amb altres territoris de l’Euram; un 44% de les exportacions i un 55% de les importacions valencianes són amb altres àrees de l’Euram; i sobre el 39% de les exportacions i del 40% de les importacions del Principat són amb altres territoris de l’Euram (no tenim dades de la Franja i la Catalunya Nord). Per tant, si els nostres lligams econòmics són tan forts com els culturals, com és que ningú pensa en cohesionar-nos econòmicament i a incentivar a les nostres empreses a internacionalitzar-se de debò? Ningú?

L’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa (IIVEE) és una iniciativa d’aquelles que et fan pensar: com no se’ns havia acudit mai abans. Aquest projecte va néixer l’any 2002 de la mà de l’empresari i promotor cultural Eliseu Climent com una eina en mans d’empresaris d’arreu per a la promoció i cohesió econòmica de l’Euram (Illes Balears, Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i País Valencià).

Però, no existien les Cambres de Comerç? I les patronals? I els cercles diversos? Doncs sí però, pensem-ho fredament: algun d’aquests organismes actua realment per quelcom més que per als polítics? Em direu, es tracta de lobbies i jo us respondré: amb quins resultats? Hem resolt el dèficit fiscal amb Espanya? Tenim tren de mercaderies cap al nord? Tenim tren d’alta velocitat que ens uneixi? Algú ens representa a Europa? Algú ens aporta dades pròpies i referenciades amb el món? Algú organitza jornades d’internacionalització veritablement tècniques i sense polítics en període de ze… dic electoral?

Una bona idea és el que representa l’IIVEE i per això me’n vaig fer soci quan va néixer, amb molts dubtes, sincerament, sobre el que faria. Uns anys més tard, la inversió anual val la pena i gaudeixo d’ un informe mensual cojuntural i estadístic sobre l’economia de l’EURAM referenciada amb el món, trobades, llibres i cursos d’especialització amb la Universitat de València. No ho trobeu una bona idea?

5 sentits: una estratègia agosarada

Les revistes Cupatges, Jazz, BonArt i EBEN Interiors han decidit reunir esforços i presentar-se als quioscos també de forma conjunta a un preu competitiu de 6 euros per totes quatre. L’oferta, anomenada 5 sentits, és només de llançament, i no sabem quin serà el preu definitiu, però persegueix l’objectiu de crear sinèrgies i compartir lectors entre totes elles per guanyar mercat, sobretot als quioscos. L’estratègia em sembla agosarada i novedosa (com a mínim en català), i esperem que els hi funcioni.