On són els meus 400 euros?

El dia 24 de Maig de 2008, el govern espanyol va aprovar el Reial Decret 861/2008 de 23 de Maig, pel qual es modifica el Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) en matèria de pagaments a compte sobre els rendiments del treball i d’activitats econòmiques. Aquesta modificació té com a principals punts del seu interès un nou procediment i límits de càlcul de les retencions del treball i una deducció de 400 euros per l’obtenció de rendiments del treball o d’activitats econòmiques. Però anem als 400 euros que és el que tothom em pregunta a la feina i a fora.

Aquest any 2008, la rebaixa de les retencions als perceptors de rendiments del treball serà efectiva a les nòmines del mes de juny amb una minoració de la citada retenció de fins a 200 euros per perceptor. L’import restant, fins a arribar als 400 euros, es prorratejarà en els propers mesos, fins a finals d’any, mitjançant l’aplicació d’un menor tipus de retenció.

En quant als contribuents que exerceixin activitats econòmiques, la mesura es materialitzarà en una reducció de l’import dels pagaments fraccionats trimestrals de fins a 200 euros en el pagament fraccionat a presentar al mes de juliol i 100 euros més en cadascun dels següents (octubre 2008 i gener 2009). La quantitat no consumida en un trimestre, es podrà deduir en el trimestre següent del mateix exercici 2008.”

Fins aquí, la nota de premsa del Ministeri espanyol d’economia i hisenda (que he traduït deixo al citat ministeri per al seu ús gratuït) però, queden alguns dubtes a resoldre ja que dóna la sensació que els més desafavorits no veuran un cèntim ja que, els que perceben rendes molt baixes, o no arriben al límit per aplicar-los retenció o tenen retencions que no arriben als 400 euros, pel que només podran obtenir-los si (llegint amb tarannà la llei) imaginem que ho poden regularitzar a la seva renda, però… és que tenen rendes baixes i, per tant, no estan obligats a fer-ne! Llavors, coincidirem a resoldre que no cobraran aquests 400 euros. Em ve a la ment la vidua que cobra 5000 euros l’any sense retenció, amb un reintegrament de 180 euros, perquè ha tingut uns petits interessos bancaris que li fan pujar el mínim. Aquesta no els cobrarà.

Miro de fer memòria però no recordo una mesura d’impuls econòmic més patillera a la meva vida professional: en primer lloc pel format (si vols donar 400 euros, fes un xec com el dels nadons); i en segon lloc per la demostració (reconeguda) de què no hi ha més idees que això al ministeri d’economia… trist, molt trist.

Fora el Patrimoni… segur?

Diuen que el govern espanyol farà desaparèixer la declaració de l’Impost sobre el Patrimoni però potser els mitjans de comunciació haurien de ser més curosos amb aquest tema i informar-se més enllà de les notes de premsa del polític de torn. Tot i que la mesura em sembla justa i lògica, hi ha dos aspectes que no em deixen dormir tranquil:
Per un costat, saber si ja ho ha parlat amb el nostre govern, ja que amb el dèficit fiscal que arrosseguem i la manca d’infrastructures que patim, només ens faltaria perdre una font d’ingressos.
I per l’altra, donar-li una mala notícia al contribuent, comentant que cap govern no deixarà anar una font d’informació com aquesta declaració de cap de les maneres i que, una cosa és que no es pagui i l’altra, de ben diferent, que no es declari. Què faria si no la Generalitat per a comprovar (i fer-nos pagar) de manera senzilla herències, transmissions i/o donacions?
Així que, tranquils, el gravamen pot desaparèixer, però la declaració pot seguir éssent purament censal, continuant amb l’striptease patrimonial per sempre més.

Un altre dia lliure d’impostos

Igual com vam parlar del dia lliure d’impostos al Regne Unit, gràcies a la gent de la Fundació Catalunya Oberta he descobert que als EUA també existeix aquest càlcul, fet per la Tax Foundation, una fundació que té com a lema ‘educating taxpayers’ i que es dedica des de l’any 1937 a fiscalitzar l’administració pública i a mostrar als contribuents què paguen i en què es gasten o inverteixen els seus diners. Per curiositat, aquí teniu el moment en què els nord-americans han deixat de pagar imspotos dels últims 25 anys. Com més tard acaben de pagar impsotos més pressió fiscal, recorden?

Teoria Econòmica bàsica

El govern espanyol, de la mà de la seva precandidata per Barcelona, ens anuncia que es donaran nous ajuts al lloguer de l’habitatge: 210 euros mensuals directes durant quatre anys i deduccions com les de compra a la renda. Com tothom bé sap, aquesta mesura ha estat presa per afavorir l’accés a l’habitatge i convertir-lo en un dret i no en un problema, com ho és ara degut als elevats preus dels habitatges. Però, solucionarà això quelcom? Pot ser contraproduent?

Habitatge i impostos

Tot i que sembla que es desinfla suaument, aquest ha estat un altre estiu de discussions entre amics sobre la bombolla immobiliària, les constructores, l’especulació, els salaris o les expropiacions. Com sempre, el gran absent dels nostres arguments ha seguit sent qui recapta impostos, per a què i com els utilitza. Per què, a on van els impsotos que graven l’habitatge per part de les tres adminsitracions? Què se n’ha fet de l’IBI (local), l’ITP i l’IP (nacional) i l’IVA (estatal)?