Què m’agrada i què no del diari Avui

M’agrada:

• Que gairebé la meitat de la secció Món estigui dedicada a entrevistes, anàlisi i reportatge.
• Que separi l’opinió del personal del diari i bústia (Opinió) de la d’opinadors externs (Diàleg).
• Que hagi apostat per l’anàlisi amb el suplement A+A+, encara que em quedi curt.
• Que publiqui Obituaris.
• Que aposti per la Cultura.
• Que tingui a en Sostres.
• Que comenci a apsotar per la informació local (Barcelona, Sant Cugat, Sabadell i Terrassa, per ara).
• Que no publiqui anuncis de prostitució.
• Que el preu per a subscriptors sigui competitiu (350 euros).
• Que tingui una edició digital competitiva.

No m’agrada:

• Que només hi hagi una pàgina de bústia de lectors
• Que Món estigui per darrera de Política.
• Que la portada siguin titulars enormes i fotografia: hi falten entradetes.
• Que les notícies espanyoles surtin a la secció de Política.
• Que no inclogui el BCN ÍndexCat com a índex borsari de referència al nostre país, al nivell de l’IBEX, el CAC, el DAX o el FTSE.
• Que no tingui un bon suplement econòmic.
• Que els divendres i dissabtes el diari estigui tan buit de contingut a Món
• Que no tingui subscripcions de cap de setmana o laborables.
• Que no hi hagi una versió completa en PDF per a subscriptors, així com de la resta de suplements, tant locals com nacionals, i en temps real i no diferit a setmana vista.

Subscripcions flexibles

Quan mires les webs de La Vanguardia, El País, El Mundo, The Guardian, Wall Street Journal o New York Times i ho compares amb l’Avui o El Punt se’t cauen els collons a terra, parlant clar. Tots aquests diaris ofereixen diferents tipus de compres i subscripcions que permeten fer un producte a la teva mida: continguts per internet, PDFs diaris o anuals, dies laborables, caps de setmana, edicions digitals, …

En quant a El Punt o a l’Avui: pura i simple subscripció anual en paper que inlcou, o no, una versió en PDF del diari en el cas d’El Punt. En el cas de l’Avui, a més, no pots subscriure’t còmodament des de casa per internet, lo que ho fa més absurd encara si volen captar jovent.

Però de debò no hi ha lloc per a subscriptors de cap de setmana a l’Avui? O de la versió en PDF d’El Punt? I un Reader com el del NYTimes? I Zinio com el Marca? I la compra d’un exemplar en PDF per SMS? Ens fa por el mercat i el públic? O simplement vivim bé amb les subscripcions públiques i les subvencions? Com a mínim posa diàriament a l’edició en paper un anunci per a subscriure’s, amb el preu a pagar i amb la possibilitat d’una subscripció semestral però… res més?

Catalonia Today: m’ha agradat

Finalment, crec que el Catalonia Today ha trobat una fòrmula adequada per a resultar plenament rendible, a part de la seva gens menyspreable xifra de 4000 subscriptors (que ja voldrien moltes revistes en català). Els canvis són els següents:

• Periodicitat mensual, enlloc de setmanal: una necessitat, tenint en compte a rendibilitat del projecte que, oferint un producte setmanal, probablement no s’aguantava.
• Format revista a color: un gran encert. Entra pels ulls com abans no ho feia.
• Contingut: un mix entre l’opinió del Catalonia Today d’abans, l’actualitat d’El Punt i l’anàlisi del Presència. Una meravella.
• Preu: ara val 3 euros per una revista de 64 pàgines a color, mentre abans eren 2 euros setmanals per un diari curt.

Conclusió: un gran encert que li permetrà conservar els lectors actuals i sumar-ne de nous, com un servidor.

La portada de l’Avui

Ahir quelcom que m’ha agradat i avui un detall que em desagrada: els titulars grans i les portades gràfiques. Potser vaig en contra del futur però m’agraden les portades amb contingut a on pots llegir entradetes a part de titulars i lletres grosses. De fet, el disseny que l’Avui va estrenar al setembre de 2005 ja incorporava un tipus de portada que m’agradava: una fotografia gran amb un titular mitjà i una entrada sobre el mateix, i una columna lateral amb tres o quatre titulars. Ara, en canvi, posen titulars enormes que només busquen l’impacte, a l’estil dels diaris sensacionalistes.

Dubto que l’Avui vengui més o menys per posar titulars grans i gràfics senzills, però espero que sigui una moda passatgera i tornin a fer und iari seriós, portada inclosa.

Obituaris a l’Avui

Igual que critico sovint el diari Avui, quan fan coses positives toca dir-ho i felicitar-los.

Des de fa ja uns dies, l’Avui incorpora una novetat que m’encanta: Obituaris de personatges morts ja sigui el mateix dia, setmana o històrics. L’Obituari és una petita biografia de la persona preparada normalment abans de que sigui morta i publicada el mateix dia en molts casos. La secció d’Obituari del The Economist era l’única secció a la que no fallava mai un servidor i, lluny de l’esperit morbós que molts puguin pensar, l’obituari és un article merament informatiu del personatge i la seva vida i no pas de la seva mort, el que ho fa interessant històricament i útil si algun dia vols llegir més sobre el personatge o la seva història. Els personatges no tenen perquè ser admirats i hi pots trobar des de mafiosos a esportistes, passant per polítics i artistes de tota mena. Aquesta és la gràcia.
L’altre punt positiu de la secció és que tracta personatges de tot el món i això el fa comparable als grans mitjans d’arreu del món: com el mateix The Economist, el New York Times o el Wall Street Journal.