I si fos veritat?

Una de les millors coses de la nova secció de blogs de l’Avui és el descobriment d’alguns bloggers brillants. És el cas de la Mamen Domingo i l’Ernest Ferré que, en un article impressionant desglossen el cost que podrien tenir uns suposats pisos d’habitatge protegit si les administracions públiques vulguessin. El problema, com sempre, és que no hi ha més sord que qui no vol sentir i que construir car és un dels esports nacionals, per què serà? No conec els detalls ni si els números podrien ser reals, però estic segur que aproximats sí que ho serien, el problema és a l’administració pública: li és més fàcil regalar 200 euros per la cara que facilitar l’accés a l’habitatge sense possibilitat d’especulació. No sé, fins i tot diria que al ciutadà comença a agradar-li que el comprin. De vegades no sé què és més trist si veure polítics comprant el vot o saber que molts ciutadans el venen.

La notícia de l’any en breu

El català oficial a la Catalunya del Nord. Compro l’Avui i El Punt i em trobo amb que l’Avui no ho posa en portada i eEl Punt sí. Per contra, a l’interior de política tots dos ho insereixen en format breu dins la notícia ‘important’ de la picabaralla de PP i PSOE a Andalusia per l’ensenyament del català a les Escoles Oficials d’Idiomes.
Vilaweb, en canvi, a portada i obviant quelcom que no ens preocupa quan passa a Alemanya, a on moltes universitats l’ensenyen.

Llibre dels Fets (Jaume I)

(…)E aqui en Ualencia en lany de ·M·CC·LXXVI·, ·VIº· Kalendas Augusti, lo noble en Jacme, per la gracia de Deu Rey de Arago, e de Maylorques, e de Ualencia, Comte de Barcelona e Durgell, e senyor de Montpeyler, passa de aquest segle(…)

Aquest fragment és al penúltim paràgraf del llibre i mostra allò que va aconseguir Jaume I: un sol poble.

Diada nacional… què dir?

Anava a escriure quelcom sobre el dia d’avui, el seu sentit i el nostre futur però en David Boronat ha fet una ditada que reocmano fervorosament i que expressa tot allò que jo no he sabut expressar. I per què tinc un bloc si no puc expressar això que sembla tan fàcil escrit per algú com ell? Doncs no ho sé, però crec que n’hauríem d’aprendre molts de dedicar-nos a allò en el que valem i que ens fa bons analitzadors de la realitat: el David és un exemple.

Diada i roba reivindicativa… per nadó?

Efectivament, heu sentit bé. Avui, com cada any des de fa sis, mentre gaudia de la diada a la parada dels companys del Racó Català, ens han vingut 4 parelles embarassades o amb nadons preguntant per les mateixes samarretes revindicatives per a ells i els hem hagut de respondre que no en teníem però que hi havia una paradeta d’una botiga que sí en fa. He anat a veure alguns models i la veritat és que no m’hi he pogut estar.

Des de la clàssica estelada dibuixada al pijama, fins a coses més subtils com fragments de cançons catalanes o referències a ‘demanar la lluna’ amb una lluna reflexada al mar en forma d’estelada. La que més m’ha agradat però, parlava d’una cançó de quan érem petits i que he de recordar ocm deia exactament però que tractava d’una formiga que passejava per l’esquena i no em deixava dormir. Aquesta cançó es repetia amb les cinc vocals. Aviam si m’ajudeu.

Es diuen La ciutat invisible i són a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i al Carrer Rec del barri de Sants. Només faltarà una botiga virtual i ja ho tindrem fet.

De fet, ja tinc ganes d’endur-me el Martí a passejar per les parades i que esculli ell.