Una altra vegada Finlàndia… Ara en revistes

Aku Ankka

És curiós com un país tan poc poblat com Finlàndia (5 milions d’habitants) és capaç de generar tants bons exemples per a la resta del món i, sobretot, per a nosaltres. L’últim del que m’he assabentat és el de les revistes. Mentre aquí ens convencen (convencem) dia rere dia que no és viable una publicació en català sense dependre de subvencions, el grup Sanoma Magazines al país escandinau publica una cinquantena llarga de revistes amb un èxit aclaparador. Al blog de Mr. Magazine, Samir Husni ens posava l’exemple de la revista Aku Ankka (Ànec Donald) que ven 320.000 exemplars setmanals i és llegit per 1 milió de persones (una cinquena part de la població!). Amb això vull dir que, o bé ens estem equivocant en el tret, o bé el fet de no tenir altra competència i que Cosmopolitan (entre d’altres) només es vengui en finès, fa que no puguin esocllir més. Així i tot, tinc la ferma sospita que no estem fent prou bé les coses i que potser hauríem d’oferir millors productes, editar capçaleres internacionals (Time Out, per exemple) i potenciar la subscripció com a via de fer un bon coixí. Això no treu que tenir un estat probablement ajuda a diferenciar el producte a grans revistes com Elle o National Geographic.

Pensament català en anglès

Avui m’assebento de la presentació del primer número de la revista trimestral Catalan International View, revista de pensament editada i presidida per en Víctor Terradellas i amb una colla de col·laboradors que pretenen ser una visió catalana del món on vivim. Certament, cal una revista que parli d’afers internacionals feta des d’aquí i me n’alegro que l’hagin publicada directament en anglès. No puc dir-ne més perquè m’he baixat el PDF avui mateix i encara no l’he llegit, però ja us diré.

Per altra banda, com a recomanació proposaria que penjessin una versió en altres idiomes (i en català) a la web, tot i que l’edició en paper sigui l’anglesa.

Referències: bones vibracions

Finalment, sembla que l’editora de Marc de Referències s’anima a publicar una revista d’informació general a l’estil dels grans setmanaris internacionals (Time, Newsweek o The Economist) pero amb una versió mensual. Feia anys que cercaven un gruix mínim de subscriptors per a la futura Referències i, a l’arribar a 700, han decidit arrencar-ho, segons diuen, a mitjans d’aquest any. Sobre això, m’agradaria destacar dues coses:
En primer lloc, el no estirar més el braç que la màniga i el buscar un finançament de la manera tradicional, cercant clients i no subvencions. Si han d’arribar els ajuts públics, ja arribaran, però marcar-se un mínim de subscriptors que et garanteixin uns ingressos mínims és le que faria qualsevol empresa normal. Quina diferència amb molts projectes periodístics o pseudoperiodístics que s’engeguen al nostre país.
En segon lloc, la valentia de llençar un producte d’anàlisi internacional en la nostra llengua i la gosadia de fer-ho comparant-se amb els tres grans. Això ja és un símptoma que el producte final serà brillant, ja que no volen fer una bona revista en català, sinó que dóna la sensació que volen fer la millor revista d’informació del mercat (sent l’idioma circumstancial).

5 sentits: una estratègia agosarada

Les revistes Cupatges, Jazz, BonArt i EBEN Interiors han decidit reunir esforços i presentar-se als quioscos també de forma conjunta a un preu competitiu de 6 euros per totes quatre. L’oferta, anomenada 5 sentits, és només de llançament, i no sabem quin serà el preu definitiu, però persegueix l’objectiu de crear sinèrgies i compartir lectors entre totes elles per guanyar mercat, sobretot als quioscos. L’estratègia em sembla agosarada i novedosa (com a mínim en català), i esperem que els hi funcioni.