Diada nacional… què dir?

Anava a escriure quelcom sobre el dia d’avui, el seu sentit i el nostre futur però en David Boronat ha fet una ditada que reocmano fervorosament i que expressa tot allò que jo no he sabut expressar. I per què tinc un bloc si no puc expressar això que sembla tan fàcil escrit per algú com ell? Doncs no ho sé, però crec que n’hauríem d’aprendre molts de dedicar-nos a allò en el que valem i que ens fa bons analitzadors de la realitat: el David és un exemple.

The Economist + Intelligent Life = Monocle?

Si fa uns mesos parlàvem de Monocle com una revista aspiracional que pretenia fer la competència a The Economist, Time i Newsweek, amb estil, ara la revista The Economist treurà al mercat Intelligent Life, una revista trimestral (abans era un suplement anual) de tendències que pretén fer-li la competència a Monocle. Tenen blog propi si voleu.

Sens dubte, la qualitat de The Economist i la profunditat amb que tracta l’actualitat setmanalment, em convenç a priori de la decisió, però hem de veure si manté el mateix nivell que quan era un simple suplement anual. Si és així, The Economist l’haurà tornat a encertar, ja que a nivell de preu de subscripció (la millor manera de comprar premsa internaiconal quan no vius al centre de Barcelona) les dues revistes de The Economist surten més barates. Per tant, la meva decisió:

The Economist + Intelligent Life > Monocle

La pressió anticiutadana

La pressió fiscal ha pujat a un 36,52% l’any 2006, el que vol dir que que els ingressos tributaris (Impostos i cotitzacions a la Seguretat Social) representen un 36,52% del PIB. La pressió fiscal és una mesura que és més precisa si es medeix com a percentatge de la despesa pública respecte el PIB, ja que aquesta despesa pública és el veritable impost que paguem els contribuents, més que no pas els impostos i cotitzacions directes. Enguany, per exemple, com hi ha superàvit, la despesa està per sota dels ingressos i el resultat de la pressió fiscal és menys cridaner, però no per això menys preocupant pel ciutadà.

Preparació sabàtica

Discutíem amb un colega de professió (assessor) els problemes per trobar tècnics al nostre país, reflexats a aquesta notícia que donava el diari Avui fa uns dies, quan hem caigut en una argumentació que hem adaptat al nostre sector: tots dos ens hem trobat amb moviments de personal en els últims anys i tots dos hem tingut problemes per cobrir els llocs amb persones vàlides i amb ganes. El problema, que en un primer moment catalogues com a falta de vocacions comptables, que era el cas tractat, ha acabat esdevenint un problema de falta de persones amb ganes de treballar i aprendre… compromís que en diríem.

La societat civil i l’economia

Amb la discussió política constantment atacant el nostre cervell, a vegades oblidem i/o desconeixem l’existència d’una societat civil que parla d’economia, lluny de plantejaments polítics i amb una transversalitat envejada. I que consti que no parlo ni de les Cambres de Comerç, ni de les patronals, ni tan sols dels cercles de tot tipus, que si quelcom fan és política, ja que economia ben poc.